Què en podríem dir de la Maria? Sempre quan entres a un lloc que és completament nou per tu, que també ho és per a totes les altres persones del teu voltant com és la universitat, et sents petit i insegur i milions i milions de preguntes se’t formulen al teu cap: Coneixeré a algú? Seran bona gent? Vaig a parlar amb aquesta noia? M’està mirant malament aquesta altra? M’assec aquí o millor allà?
Quins nervis! Però al final t’acostumes i penses ser com ets i agradar o no a la gent.
La Maria la vaig conèixer els primers dies i el primer que em va cridar l’atenció, a part dels seus ulls blau cel, va ser el seu accent tan català que tenia ja que jo estava acostumada a no sentir-lo mai a Badalona.
La Maria és una noia de tota la vida. Tota la vida a viscut al vell mig del centre de Terrassa amb els seus pares, és filla única i tota la vida a anat a l’Escola Pia de Terrassa. Ha practicat tot tipus d’esport, des del tennis, passant pel hockey, el gimnàs i la dansa. Li encanta sortir de festa, anar al cinema i estar amb la seva parella, en Mario; porten tant temps junts que podríem dir que estan casats i tot!
És una noia primeta i alteta i té el cabell castany clar, amb alguna que altra metxa més rosseta, encara que ella sempre em diu que el voldria portar més ros i jo sempre li dic que no es faci res que és un rotllo i una pèrdua de temps i de diners anar cada mes a la perruqueria. Físicament el que crida més l’atenció són el color dels seus ulls, un blau clar d’aquests que només en mirar-te si s’enfada et fulmina amb la mirada però que si no està enfadada ( que quasi mai no ho està) és una mirada fidel i amigable.
Penso que és una persona com cal, d’aquestes que si t’ha de dir les coses bones i dolentes te les dirà a la cara, d’aquestes que saps que hi pots confiar i parlar de tot ja que t’escoltarà com voldries que t’escoltessin i que respecta molt la paraula “amistat” i el seu significat, i que, per tant, per ella els seus amics i amigues són un tresor que cal conservar. Aquesta és la Maria.
Quins nervis! Però al final t’acostumes i penses ser com ets i agradar o no a la gent.
La Maria la vaig conèixer els primers dies i el primer que em va cridar l’atenció, a part dels seus ulls blau cel, va ser el seu accent tan català que tenia ja que jo estava acostumada a no sentir-lo mai a Badalona.
La Maria és una noia de tota la vida. Tota la vida a viscut al vell mig del centre de Terrassa amb els seus pares, és filla única i tota la vida a anat a l’Escola Pia de Terrassa. Ha practicat tot tipus d’esport, des del tennis, passant pel hockey, el gimnàs i la dansa. Li encanta sortir de festa, anar al cinema i estar amb la seva parella, en Mario; porten tant temps junts que podríem dir que estan casats i tot!
És una noia primeta i alteta i té el cabell castany clar, amb alguna que altra metxa més rosseta, encara que ella sempre em diu que el voldria portar més ros i jo sempre li dic que no es faci res que és un rotllo i una pèrdua de temps i de diners anar cada mes a la perruqueria. Físicament el que crida més l’atenció són el color dels seus ulls, un blau clar d’aquests que només en mirar-te si s’enfada et fulmina amb la mirada però que si no està enfadada ( que quasi mai no ho està) és una mirada fidel i amigable.
Penso que és una persona com cal, d’aquestes que si t’ha de dir les coses bones i dolentes te les dirà a la cara, d’aquestes que saps que hi pots confiar i parlar de tot ja que t’escoltarà com voldries que t’escoltessin i que respecta molt la paraula “amistat” i el seu significat, i que, per tant, per ella els seus amics i amigues són un tresor que cal conservar. Aquesta és la Maria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada