Els tòpics i els estereotips es poden considerar "mitges veritats", perquè parteixen d'aspectes de la realitat que després es presenten com si fossin "la veritat". Hi ha força tòpics relacionats amb els mitjans de comunicació:
Tant la imatge com la paraula transmeten idees encara que de cada paraula tens una, dues idees diferents i en canvi d'una imatge se't poden formar moltes més idees. D'aquesta manera, una imatge en pot transmetre molt més que qualsevol cosa que diguis.
Personalment penso que quan es parla d'aquest tòpic tothom pensa el mateix ja que en sentit literal no penses en una imatge i al costat contraposant-se un seguit de 1000 paraules. La única cosa que podria passar és que com es menciona en aquest
BLOC, es faci un estudi detallat sobre aquest tòpic.
El receptor, adopta una relació o posició passiva, ja que només percep missatges i en canvi no envia missatge. És per això que es diu que davant de la televisió, el receptor és passiu.
Però això no es del tot cert, ja que actualment en molts dels programes televisius incorporen una parcel·la de la pantalla dedicada a missatges que envien els espectadors comentant el programa, el tema del qual es tracta, etc.
Per tant, actualment existeix la possibilitat de que el receptor, davant de la televisió, no adapti un paper passiu, tot i així continua havent molt receptor passiu. Això es degut, en part, que per participar en els programes.
Podem dir que simplement la violència pot generar més violència. Tothom hem pogut veure per la tele que les pel·lícules d'acció per exemple, encara que les persones que facin mal siguin bones i dolentes, ja hi ha una forma de violència i la gent es pensa que pot estar bé i això provoca que la ficció venci a la realitat i no pot ser així. També va haver el cas d'aquell joc d'ordinador que incitava als jugadors a la violència i penso que si no es té molt clar i no se sap separar la realitat de l'imaginari, no es va per bon camí.
Simplement que com diu la frase, la televisió és el que fa que siguem com som , més aviat diria que els mitjans de comunicació ho fan possible. No és una cosa bona ni dolenta o és bona i dolenta a la vegada ja que cada persona hauria d'anar vestida o de ser com és i el que fa la televisió o els MCS és imposar un prototip de moda que tothom el segueix per no quedar diferent als altres. D'altra banda podríem dir que pot ser una cosa bona ja que t'ensenya les tendències que hi ha aquet any i d'aquesta manera no sentir-te diferent i no hauria de ser així però és la realitat.
Podríem dir que la frase en sentit literari tamoc tindria sentit ja que la televisió no és una màquina que et fabrica roba per exemple, haha.
És a dir, que la televisió et mostra realment el que passa avui en dia arreu del món i això fa que no visquis en una bombolla sabent només el que passa al teu voltant sinó que t'ensenya una realitat que a vegades ni ens podríem imaginar. Pot ser negatiu ja que per la televisió veus coses que acostumen a ser tràgiques i desagradables i no t'acostumen a ensenyar l'altra cara de la moneda, és a dir, no et mostren que dins de tota tragèdia també hi ha alguna part bona.
- tòpic 6: Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències
Penso que és totalment cert ja que tots els MCS (mitjans de comunicació socials) informen, com ja he dit anteriorment, sobre circumstàncies tràgiques de la vida i arriba un punt que estem tan acostumats a veure aquestes "desgràcies" per la televisió que al final ho podem trobar la cosa més normal del món quan en realitat no hauria de ser així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada