Al començar la classe, la senyoreta Lluïsa Cirera ens ha llegit un poema de Miquel Martí i Pol anomenat "Els paletes" i seguidament ens ha fet alguns comentaris sobre el bloc ja que pensa que el tenim oblidat la majoria del grup classe, cosa que té tota la raó.
Seguidament hem vist un vídeo de la final de la lliga de debats universitaris de la Xarxa Vives entre la UB i la Pompeu Fabra sobre si es podia mantenir la situació actual d'accés als habitatges.
Després ens ha repartit uns fulls sobre els debats i hem hagut de pensar els equips per preparar-nos el nostre propi tema.
Personalment el vídeo no m'ha agradat. El tema del qual parlaven era interessant però la manera que tenien de comunicar-se em posava molt nerviosa i feia que no prestés l'atenció suficient. M'ha donat a pensar en el moment que jo hagi de parlar davant el públic i segurament em pujaré per les parets però intentaré aprendre de tot el que parlarem i llegim perquè sigui capaç de fer-ho el millor possible i la gent no s'aburreixi.
Finalment m'agradaria afegir que m'he sentit aludida en quant els comentaris que la Lluïsa ens ha fet sobre el bloc i crec que m'hi haig d'esforçar més ja que és el nostre dia a dia i poder-lo escriure per, més endavant poder-lo llegir, ha de ser divertit i veure el teu treballs molt reconfortant.
Seguidament hem vist un vídeo de la final de la lliga de debats universitaris de la Xarxa Vives entre la UB i la Pompeu Fabra sobre si es podia mantenir la situació actual d'accés als habitatges.
Després ens ha repartit uns fulls sobre els debats i hem hagut de pensar els equips per preparar-nos el nostre propi tema.
Personalment el vídeo no m'ha agradat. El tema del qual parlaven era interessant però la manera que tenien de comunicar-se em posava molt nerviosa i feia que no prestés l'atenció suficient. M'ha donat a pensar en el moment que jo hagi de parlar davant el públic i segurament em pujaré per les parets però intentaré aprendre de tot el que parlarem i llegim perquè sigui capaç de fer-ho el millor possible i la gent no s'aburreixi.
Finalment m'agradaria afegir que m'he sentit aludida en quant els comentaris que la Lluïsa ens ha fet sobre el bloc i crec que m'hi haig d'esforçar més ja que és el nostre dia a dia i poder-lo escriure per, més endavant poder-lo llegir, ha de ser divertit i veure el teu treballs molt reconfortant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada