El primer dia de seminari considero que hem va sorprendre moltíssim. Mai havia fet una classe d'això i la veritat és que no sabia com funcionaria ni què es faria.
Vam entrar tots i abans que arribés la senyoreta Annabel Fontanet ens vam anar presentant encara que...ens va costar.
Al arribar l'Annabel, vam començar fent un joc justament per saber els noms de la gent i tractava sobre:
La primera persona deia el seu nom, la següent havia de dir el nom de la persona anterior i el seu, l'altre el nom de les dues anteriors i el seu i així successivament i la veritat és que ens va sortir bastant bé.
Seguidament vam jugar a un altre joc per coneixer-nos més i el que havíem de fer era que amb un seguit d'afirmacions típiques com..."Li agrada el bàsquet" o "Li agraden els animals" ens havíem de passejar per tota la sala buscant a una persona que li agradés el bàsquet o que li agradéssin els animals o que els nostres pares es diguéssin igual i escriure els noms.
Per últim vam jugar a un altre joc el qual ens partíem en dos grups i a cada un ens donaven unes pistes sobre un segrest el qual havíem de trobar qui era la persona culpable.
Va ser una classe entretinguda i més que res per saber principalment els noms de cada persona i saber una mica sobre ella. Va ser divertit ja que feia molt que en una classe no "jugava" o si més no passarme-la rient tota l'estona.
“Me apeo del ‘hiperchurumbelismo’”
Fa 6 anys
Hauries d'intentar que no fos un relat tan descriptiu. Has d'introduir més anàlisi i reflexió sobre les tasques realitzades.
ResponEliminaÀnim i endavant!!!
Annabel