Cibernàrium

Han començat explicant-nos el canvi històric que s'ha produït envers la tecnologia.
al 1925 els discs de binil, al 36 la tele i així successivament pero avui en dia veiem milions i milions d'aplicacions tecnològiques que van creiext a una velocitat d'espant: facebook, ebay, youtube, google...( el món mediàtic).
S'ha de tenir present que quan entrem a l'escola, la cantitat de tecnologia serà enorme i tindrem que saber què val la pena aprendre i què no ja que veurem una escola on la casa i aquesta aniran completament lligades per la tecnologia.
Ens han ensenyat 3 exemples que m'han sembla súper interessants per l'arpenentatge: 1.VOZ ME ( es copia un text i li pots canviar l'idioma, el to i s'escolta.
2.APROBBO ( permet saber si en treballs s'ha fet copiar-pegar.
3.iGOOGLE

* la Web 2.0 ( la web de la gent)
Internet dona accés a la democratització i accés a grans foros conceptuals, tots poden informar, ser informats i a la vegada enformar negativament, de forma equivocada. Ens han posat clars exemples sobre la diferència de la Web 1.0 (antiga) i la web 2.0 ( actualitat) i finalment ens han explicat què era el cibernàrium (centre de divulgació tecnològic) i què es feia com per exemple que era un espai públic ober per a tothom i gratuït, que es feien 82 tipus d'activitats diferents i era un gran contacte amb les GITIC.

Finalment ens han repartit un test sobre els diferents programes que podíem trobar a internet i habíem d'escriure si els coneixíem o no i si sóc sincera...no en coneixia ni la meitat.

Hem fet un descans i seguidament hem entrat en un debat que la veritat és que no molta gent ha participat i m'ha semblat bastant aburrit.

Seminari 25 de novembre de 2009

La classe de seminari ha començat amb la lectura de 5 min. de "Los pilares de la Tierra", llegit per l'Àngel. Ha estat tens i al no haver-hi molta puntuació, molts signes de puntuació, llegia ràpid i també se l'ha notat una mica nerviós al no estar acostumat a llegir en veu alta però el to, el volum i la postura eren les correctes. Seguidament m'ha tocat llegir un fragment del llibre "La reina de la casa" de Sophie Kinsella. M'han dit que al resumir de què anava el llibre al principi ha estat molt acertat, que el to ha agradat molt i la postura però he reconegut que m'he entrabancat amb algunes paraules a causa de la velocitat segurament.
Després, la Marta i la Eva han explicat l'actualitat educativa i per això ens han repartit un article que deia: "La segregación escolar será un problema de futuro en Catalunya". Ens hem qüestionat per què a les escoles concertades no hi ha tants immigrants i què es podria fer perquè aquests no forméssin guethos a les escoles públiques. Hem debatut una bona estona però hem arribat a la conclusió que el problema no estava a l'escola sinó en la situació per on es movien aquests ja que els immigrants que arriben, s'ajunten en barris de baix nivell econòmic on a la vegada també hi són altres immigrants i les escoles d'aquests barris són tot així i els d'aquí no hi volen anar.
Finalment hem parlat sobre la Setmana de pràctiques aprofundint en la Conferència "Fer de mestre" de l'Eulàlia Bosch.

Ha estat una classe molt profitosa, com sempre ja que te n'adones que, amb aquests grups reduïts pots arribar a participar, a donar la teva opinió i estar més atent que no pas en les classes de gran grup encara que també s'aprengui. És una altre manera d'enfocar els temes i dir el que penses i que tothom t'escolti i escoltar els que els altres diguin. Penso que l'actualitat educativa d'aquesta setmana ha estat molt interessant ja que hem pogut entrar en debat i a la vegada ha participat tothom. M'ha agradat.

La societat digital

Fet per l'Aylén i jo

COED dia 13 de novembre de 2009

La sessió d'avui ha estat bastant amena i interessant. Al principi, com la setmana passada, han començat recitant aquelles persones que els tocava i la veritat és es podem dir que ( amb alguna excepció) ha sortit millor que la setmana passada. No es respiraven tants nervis i més o menys es pot dir que s'han cenyit bastant al temps que tenia cada un. M'ha tocat avaluar a un company i la veritat és que no m'esperava que sigués tant complert el full per avaluar encara que d'aquesta manera t'havies de fixar en tots i cada un dels detalls. M'ha tocat avaluar a l'Óscar Valverde i la veritat és que ho ha fet molt bé i no m'ha costat gents escriure el que havia d'escriure.
Seguidament hem passat a fer el primer debat que s'havia de portar preparat entre dos grups. Uns defensaven les Escoles públiques i els altres les privades i la veritat és que més que un debat semblava una conferència per informar dels peròs i els contres de cada tipu d'escola encara que ho han fet bastant bé i les explicacions eren correctes i estudiades.
Al acabar s'havia de fer el segon debat però no ens ha donat temps.


Ha estat, com sempre, una classe productiva, amena i participativa. L'exercici de recitació cada vegada va millorant a mida que passen els dies i el primer debat, per ser el primer l'he trobat bastant complert encara que es podia millorar en alguns aspectes. Sembla que no però els debats són complicats i has de tenir el teu tema estudiat i treballat per no sorprendre't si et pregunten alguna qüestió o qualsevol aclariment o apunt que no hagis dit i ho vulguin saber. Penso que és una manera d'aprendre a parlar en públic, a comunicar-te i a defendre't en situacions similars en un futur.

El tema que han triat del debat ha estat acertat però el problema ha estat que d'escoles privades n'hi ha poquíssimes i han confós parts de l'escola privada amb la concertada així que vull aclarar aquests tres tipus d'escola. En primer lloc tenim les escoles públiques,les quals es troben sota el control de l'Estat i són gratuïtes. Després tindríem les escolse concertades que també n'hi ha moltes i reben una subvenció de l'Estat però no la totalitat sinó que un particular o empresa posa l'altra part. Per últim tenim les escoles privades, les quals són administrades per particulars o empreses que cobren una quota pels serveis educatius que brinden. Avui en dia n'hi ha poquíssimes ja que la majoria són concertades.

COED dia 6 de novembre de 2009

Al inicià la classe, uns quants companys han hagut de fer l'exercici de recitació. Consisteix en aprendre's de memòria una poesia, un conte, una rondalla, un fragment d'algun llibre i recitar-lo davant la classe. La majoria ho han fet bastant bé encara que els nervis han pogut amb algú, cosa normal ja que et poses molt nerviós.
Avui no hem fet temari i al final de la classe la senyoreta Lluïsa ha obert un blog a l'atzar per veure el seguiment d'aquest. El blog era de l'Àngel Caloca i hem estat llegint les entrades de Comunicació oral, escrita i digital però s'ha de dir que ho tenia bastant complert.


Penso que ha estat una classe molt productiva ja que recitant en públic es pot aprendre molt, tant per parlar més endavant com per memoritzar i fins hi tot per arrivar a vèncer els nervis algun dia. Penso que em posaré molt nerviosa quan em toqui a mi parlar però ho haig de portar molb ben preparat perquè d'aquesta manera pugui anar segura amb el que tingui.
En quant el blog he trobat bé que la Lluïsa n'obrís un a l'atzar ja que d'aquesta manera la gent se n'adona de com n´'es d'important tenir-lo complert i intentar millorar cada dia.

Qui ets tu? COED

Què en podríem dir de la Maria? Sempre quan entres a un lloc que és completament nou per tu, que també ho és per a totes les altres persones del teu voltant com és la universitat, et sents petit i insegur i milions i milions de preguntes se’t formulen al teu cap: Coneixeré a algú? Seran bona gent? Vaig a parlar amb aquesta noia? M’està mirant malament aquesta altra? M’assec aquí o millor allà?
Quins nervis! Però al final t’acostumes i penses ser com ets i agradar o no a la gent.
La Maria la vaig conèixer els primers dies i el primer que em va cridar l’atenció, a part dels seus ulls blau cel, va ser el seu accent tan català que tenia ja que jo estava acostumada a no sentir-lo mai a Badalona.
La Maria és una noia de tota la vida. Tota la vida a viscut al vell mig del centre de Terrassa amb els seus pares, és filla única i tota la vida a anat a l’Escola Pia de Terrassa. Ha practicat tot tipus d’esport, des del tennis, passant pel hockey, el gimnàs i la dansa. Li encanta sortir de festa, anar al cinema i estar amb la seva parella, en Mario; porten tant temps junts que podríem dir que estan casats i tot!
És una noia primeta i alteta i té el cabell castany clar, amb alguna que altra metxa més rosseta, encara que ella sempre em diu que el voldria portar més ros i jo sempre li dic que no es faci res que és un rotllo i una pèrdua de temps i de diners anar cada mes a la perruqueria. Físicament el que crida més l’atenció són el color dels seus ulls, un blau clar d’aquests que només en mirar-te si s’enfada et fulmina amb la mirada però que si no està enfadada ( que quasi mai no ho està) és una mirada fidel i amigable.
Penso que és una persona com cal, d’aquestes que si t’ha de dir les coses bones i dolentes te les dirà a la cara, d’aquestes que saps que hi pots confiar i parlar de tot ja que t’escoltarà com voldries que t’escoltessin i que respecta molt la paraula “amistat” i el seu significat, i que, per tant, per ella els seus amics i amigues són un tresor que cal conservar. Aquesta és la Maria.

Sessió 06: Anàlisi d'un anunci

En aquest anunci es veu una nena que està estirada al llit. Seguidament s'aixeca i va cap a la finestra. La nena s'alegra i abans que s'obri la porta se'n va al lavabo, es talla els cabells i baixa a rebre al seu pare, la seva mare i el seu germà. Els pares es queden atònits al veure que la petita s'ha volgut tallar els cabells per donar-li al seu germà ja que el aquest els porta rapats i al final el nen li dóna la gorra a la seva germana.

L'anunci està ubicat en una casa d'una família de classe mitjana alta ja que la casa sembla gran, de més d'un pis. Les imatges es veuen quasi bé totes en primer pla i en un pla general on es veu la família de la nena. Sembla que sigui o primera hora del matí o última de la tarda ja que hiha un ambient fred fora el carrer i càlid a dins amb un toc de foscor, com si s'estigués anant la llum del dia o arribant a les cases.Els colors són una barreja de freds i càlids ja que primerament, a l'habitació l'ambient és fred, amb colors blancs i colors clars i al plànol de la casa amb la nena corrent davant es veu un ambient més acullidor amb colors groscs ataronjats.
La múscia comença amb un piano sol on se li afegeix un violoncel. La múscia és lenta i trista i no hiha veu, és només una melodia.

En quant els personatges, es veu una família formada per un pare, una mare, un nen i una nena més petita que arrel de la malaltia del germà gran es veu madura. Quan es talla els cabells per donar-li al seu germà es nota que aquesta família està unida i que s'estimen i es valoren i que necessiten totes les forces possibles per seguir endavant.

En aquest anunci no hi ha un diàleg, no hi ha ni una sola paraula excepte al final on es demana ajuda pels nens que tenen càncer. Només amb la música trista i les imatges s'entén perfectament i aquí es demostra que una imatge val més que mil paraules ja que sense ni tan sols pronunciar un "Hola" podem saber de què va tot l'anunci.

Sincerament l'anunci m'ha arribat al cor. Sembla mentida que sense un diàleg es pugui entendre tot i fins hi tot quedar-te pensant en aquests pobres nens que de petits agafen càncer ja que penso que és molt injust. L'anunci està molt ben fet, les imatges són molt reals i et vénen ganes d'ajudar en tot el que puguis a aquestes famílies que han tingut o tenen aquesta mala sort i ajduar-los a ells.

Comunicació oral, escrita i digital 30 d'octubre

El David ha començat llengit un poema sobre els mestres i després hem hagut d'entregar els resums del llibre "Com parlar bé en públic".
Seguidament hem parlat sobre els dies que cadascú de nosaltres haurà de recitar un fragment de memòria i hem hagut d'apuntar els grups de debat i el tema sobre el que haurem de parlar i les parelles del treball del territori i sobre el que exposarem.
Després la Lluïsa ens ha repartit un article titulat "Coses meves", d'Albert Om que parlava sobre una de tantes llegendes urbanes sobre el restaurant "Bulli" de Ferran Adrià. Per acabar ens ha parlat sobre la diferència d'una lectura per sobre(les que fem per buscar el que ens interessa a nosaltres i ens llegim paraules per saber més o menys de què va el tema) i una lectura intensiva ( després d'haver fer la lectura per sobre i trobar la part que ens interessa, hi posem més antenció i la llegim tota, en silenci i més concentrats)hem fet una lectura intensiva sobre la Lingúística per extreure'n les idees principals del text i fer una posada en comú en grups de 5.

Amb aquesta classe he pogut comprovar que llegint una cosa en silenci, concentrats en la lectura és molt més fàcil extreure idees principals ja que el teu nivell d'atenció és molt més alt. També m'ha agradat el petit fragment d'Albert Om ja que ha estat entretingut i divertit. Finalment cal dir que ens haurem d'esforçar molt per tirar endavant els peròs i els contres del tema del debat però que segur que resulta interessant i trobem coses que ens sorprendran.

Seminari dia 30-10-09

La Eva ha començat llegint un fragment d'un llibre anomenat "Como agua para chocolate". S'ha dit que llegia massa ràpid i que s'havia de millorar. Seguidament, en Javi i en Sergio ens han parlat sobre l'actualitat educativa on han repartit un titualr de l'ADN. L'article deia que Gabilondo plantejava canviar el sistema i ampliar l'ensenyança obligatòria fins als 18 anys. Hem comentat i opinat sobre els seus peròs i els seus contres.
Després la Sònia, que no va poder llegir el divendres passat, ha llegit un fragment del llibre "El niño del pijama de rallas" i ho ha fet molt bé. L'entonació, la manera de llegir, la velocitat...tot.

Finalment hem comentat entre tots els decàlegs que cadascú ha portat del bon mestre fins a estar d'acord amb les 10 coses que hauria de tenir i les dues paraules que el llibre de "Va de mestre" ens havia transmès al llarg de la lectura i d'haver fet el treball.

Com a conclusió hem dit que el que cal a un bon mestre i penso que a totes les persones és, principalment, coneixèr-nos molt nosaltres mateixos per a poder millorar. I és molt cert ja que cada persona és com és però pot canviar i si per exemple ets una persona que no té paciència, hauràs de buscar una manera per ser pacient ja que per aquest ofici es necessitarà i així, podràs millorar.