Al regne de la serralada dels Andes al paradís de la Vall del Callejón de Huaylas vivien els déus. El déu Suprem, Inti ( el sol), tenia una filla anomenada Huandoy.
Huandoy era tan bonica com una tendra i fresca orquídia. El seu pare pensava casar-la per a tota l'eternitat amb un déu de bellesa similar i de les mateixes virtuts. Però al cor de la vall, dins el poblat dels Yungas, Yungay, hi vivia un gentil i valent príncep mortal, anomenant Huascarán, que es va enamorar profundament de la bonica Huandoy. La Hunadoy corresponia el gran amor del príncep. Es trobaven d'amagat, eren feliços i sentien una forta passió i tendresa l' un per l'altre.
Quan el déu pare va assabentar-se dels amors entre la seva filla i el príncep mortal, li va suplicar que ho deixés, que viure amb un príncep mortal no era convenient per a una deessa. La passió dels joves prínceps era superior a les súpliques del pare als seus consells i sermons.
Tan gran va ser la ràbia que va sentir el déu suprem, Inti, davant la força d'aquest amor amb un mortal, que va maleir la parella d'amants i els va condemnar per sempre i per a l'eternitat a viure separats. Els va convertir en dues grans muntanyes de granit i els va cobrir de neus perpètues per a calmar la seva ardent passió. Entremig de les dues muntanyes va situar una vall estreta i profunda per tal que estiguessin totalment aïllats. En la seva fúria, el déu pare va elevar les muntanyes a una alçada majestuosa, per tal que els prínceps, per sempre més, es puguin veure, però mai més no es puguin arribar a tocar.
Els enamorats ploren pel seu dolor, fonen gota a gota la neu que els cobreix i els seus plors d'amor s'uneixen en un llac de color blau turquesa per tota l'eternitat. Aquest llac rep el nom de Llanganuco i el trobareu si un dia aneu al Perú, a una altitud de 3.400 metres sobre el nivell del mar. Les muntanyes, que porten el nom dels prínceps Huandoy i Huascaran, tenen una altitud de 6.560 metres i 6.768 metres, són les muntanyes més altes de la vall i de tot el país.
I llegenda contada llegenda acabada.
Huandoy era tan bonica com una tendra i fresca orquídia. El seu pare pensava casar-la per a tota l'eternitat amb un déu de bellesa similar i de les mateixes virtuts. Però al cor de la vall, dins el poblat dels Yungas, Yungay, hi vivia un gentil i valent príncep mortal, anomenant Huascarán, que es va enamorar profundament de la bonica Huandoy. La Hunadoy corresponia el gran amor del príncep. Es trobaven d'amagat, eren feliços i sentien una forta passió i tendresa l' un per l'altre.
Quan el déu pare va assabentar-se dels amors entre la seva filla i el príncep mortal, li va suplicar que ho deixés, que viure amb un príncep mortal no era convenient per a una deessa. La passió dels joves prínceps era superior a les súpliques del pare als seus consells i sermons.
Tan gran va ser la ràbia que va sentir el déu suprem, Inti, davant la força d'aquest amor amb un mortal, que va maleir la parella d'amants i els va condemnar per sempre i per a l'eternitat a viure separats. Els va convertir en dues grans muntanyes de granit i els va cobrir de neus perpètues per a calmar la seva ardent passió. Entremig de les dues muntanyes va situar una vall estreta i profunda per tal que estiguessin totalment aïllats. En la seva fúria, el déu pare va elevar les muntanyes a una alçada majestuosa, per tal que els prínceps, per sempre més, es puguin veure, però mai més no es puguin arribar a tocar.
Els enamorats ploren pel seu dolor, fonen gota a gota la neu que els cobreix i els seus plors d'amor s'uneixen en un llac de color blau turquesa per tota l'eternitat. Aquest llac rep el nom de Llanganuco i el trobareu si un dia aneu al Perú, a una altitud de 3.400 metres sobre el nivell del mar. Les muntanyes, que porten el nom dels prínceps Huandoy i Huascaran, tenen una altitud de 6.560 metres i 6.768 metres, són les muntanyes més altes de la vall i de tot el país.
I llegenda contada llegenda acabada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada