Síntesi final

Bé, ja hem acabat la meitat del primer curs i és hora de tancar aquesta part del blog. No sé ni si el farem servir més endavant però ja que l'hem creat, penso que no seria mala idea.
Al començament, creia que no me'n sortiria, era tot un món nou per mi i les coses no em sortien bé, no em sortien com jo volia ja que no hi estava acostumada. Va passar el temps i sé que el vaig tenir una mica oblidat pero quan vaig anar fent intervencions, exercicis, intervencions voluntàries... vaig poder comprovar que no era tan difícil com pensava i tenia assumit així que aquí me veieu, tancant una part del blog i estant satisfeta amb el meu treball.
Sé que les coses sempre poden millorar però penso que pel temps que tinc cada dia m'he esforçat bastant per tenir-ho tot correcte, cosa que primer creia impossible. Fer un blog es una bona manera de treballar diferentes coses, com per exemple: l'assignatura ( en aquest cas GITIC i COED), intentar expresar-te el millor possible, controlant l'ortografia i utilitzant un llenguatge fàcil i entenedor i saber utilitzar aquesta pàgina web (Blogger) ja que és un bon recurs per enseñar als nostres futurs alumnes.

Haig de dir que les dues intervencions que han significat més per mi han estat: per la meva capacitat de reflexió, l'anàlisi d'un anunci i per la qualitat del resultat i el meu aprenentatge la sessió sobre les webquest i els projectes telemàtics. Analitzant l'anunci, em vaig adonar de tot el significat que es podia extreure de les imatges que es veuen a la televisió i la veritat és que em vaig quedar molt satisfeta amb aquesta intervenció. En quant a les webquests i els projectes telemàtics, em va fet molta gràcia aquesta manera d'enseñar i aprendre ja que antigament no es feia i en realitat és una manera que els professors podem tenir perquè les classes es facin més dinàmiques i amenes.
Gràcies per fer-nos descobrir totes aquestes novetats tecnològiques que un per sí sol, o almenys jo, no ho hagués trobat i fet servir mai.

Una aposta forta per les TIC

Fullejant la revista ESTRIS, una revista d'educadió en el lleure, llegint les experiències de monitors he trobat una força interessant que diu així:

L'Esplai Xic, ha decidit integrar les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació en la seva activitat quotidiana. Recentment ha inaugurat un nou domini web, que fan servir ocm a via de comunicació amb les famílies a través d'un apartat de notícies, per penjar fotografies i vídeos de les activitats que realitzen i on resumeixen, per grups, els que fan cada dissabte. També el fan servir per donar informacions més pràctiques com ara, qui són i on es troben. La pàgina web ha estat possible gràcies al treball d'un monitor de l'esplai que és informàtic i que ha pogut fer realitat l'objectiu que es van marcar: que tots els monitors de l'esplai poguessin modificar qualsevol dels continguts del web. D'aquesta manera, no hi ha excuses per no actualitzar la pàgina web, una obligació que han de complir setmanalment tots els grups de l'esplai i si no ho fan han de pagar una "penyora". Volen que sigui una pàgina dinàmica.Ttot hi que els hi falten funcionalitats, explica Andrea Barba, la responsable de l'esplai, la seva evolució natural els ñorta a seguir apostant per les TIC amb força. Una d'aquetes funcions que encara no es troba activada però que funcionarà ben aviat diu que és la secció de fòrum, un espai que estarà dividit en tres apartats: un obert a tothom, l'altre només a membres de l'esplai i un tercer exclusiu per a monitors. Aquesta eina els permetrà prescindir de Facebook i de bloc perquè, segons argumenta la responsable, a través de la seva pàgina web, ja hi ha tota aquesta informació. A banda de la pàgina web, cada monitor disposa d'un correu electrònic de l'esplai per comunicar-se amb pares i infants, i els monitors fan servir la missatgeria electrònica per convocar reunions presencials o, fins i tot, realitzar-les a través de la xarxa.


Penso que aquesta nova proposta és una altre manera d'integrar les TIC en la vida quotidiana també, no només en l'escolar i, d'aquesta manera incoluen a les famílies les quals estan sempre en contacte amb aquesta educació fora de l'escola que ajuda als nens emocionalment. S'ho passen bé, es diverteixen i s'aprèn moltíssim sobre la vida. ÉS una molt bona idea.

Deixo aquí l'enllaç amb la pàgina web ja que em sembla interessant i important.
www.esplaixic.net

La digitalització a les aules

Aquí hos deixo una notícia que s'ha publicat recentment a "Les TIC en bloc" sobre l'ajuda que han rebut els mestres en quant a la digitalització a les aules:

També ho podeu trobar a l'enllaç següent: BLOC

El Departament d’Educació prepara un sistema d’atenció telefònica per resoldre els dubtes dels docents que participen en el projecte 1×1 de digitalització de les aules. El telèfon de suport farà un triple servei d’atenció i atendrà tant qüestions sobre els materials com sobre formació tecnològica, així com també d’assessorament pedagògic. Els problemes tècnics, sobretot de connexió a internet, i la falta de diversitat són les principals preocupacions dels estudiants que participen en el projecte.

L’arribada dels ordinadors per als escolars, que acompanya el projecte de digitalització de les aules, rebrà el suport d’un nou sistema d’atenció telefònica. Quan fa un mes de l’inici del curs escolar, Jaume Graells, director general d’Educació Bàsica i Batxillerat, ha explicat que es posarà a disposició dels docents un telèfon per resoldre problemes tècnics, pedagògics i sobre els materials.

El departament també vol retocar el sistema de formació dels docents, de manera que els que ja tenen experiència vagin a ensenyar a les classes on tot just comencen. A l’IES Joan Coromines de Barcelona, el director ha reconegut que la formació dels docents és el punt més feble de la digitalització. “Tenim problemes amb els professors. Costa usar una pissarra digital. N’hem d’aprendre amb ells”, ha reconegut el director sobre l’aprenentatge que fan els professors alhora que el que fan els alumnes.

Molts dels centres que ja tenen les classes digitalitzades, com el Salvador Espriu de Salt, però es queixen dels problemes amb la connexió a la xarxa. Allà s’han trobat amb “llicències que no acaben de ser correctes, connexions que no acaben de rutllar i que s’hauria de solucionar en un termini molt curt”.

El pla de digitalització de les aules ha d’arribar aquest curs a 325 centres educatius de Primària i Secundària i a més de 33.000 alumnes.


Sembla ser que aquest projecte de digitalització va agafant forma i d'una manera extraordiàriament ràpida. Penso que es un gran pas per tothom i que no només ajudarà als alumnes sino que també als mestres i a nosaltres, com a futurs mestres.

Bon Nadal!!!

Bé...aquí hos deixo una cançó d'una de les artistes que m'ha marcat més al llarg de la meva vida, Rosana i d'aquesta manera desitjar-vos a tots un Bon Nadal, que els reis es portin molt bé i que sigueu feliços, que mai deixeu de somriure i que... Vive i sé feliz! =D

ERUDITIO ( intervenció voluntària)

Euruditio és una pàgina web dedicada exclusivament a les TIC pel món educatiu i m'ha semblat interessant ja que t'explica una mica qui són, et presenta diferents productes tecnològics i dóna també diferents conceptes interessants com per exemple i notícies diverses que al llarg de la seva experiència amb els centres educatius han anat recollint com manuals que han preparat pels clients, estudis sobre la tecnologia educativa, guies d'elecció de productes, etc...

Aquí teniu l'enllaç a la pàgina web : ERUDITIO

Tòpics

Els tòpics i els estereotips es poden considerar "mitges veritats", perquè parteixen d'aspectes de la realitat que després es presenten com si fossin "la veritat".

Hi ha força tòpics relacionats amb els mitjans de comunicació:

• tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules

Tant la imatge com la paraula transmeten idees encara que de cada paraula tens una, dues idees diferents i en canvi d'una imatge se't poden formar moltes més idees. D'aquesta manera, una imatge en pot transmetre molt més que qualsevol cosa que diguis.
Personalment penso que quan es parla d'aquest tòpic tothom pensa el mateix ja que en sentit literal no penses en una imatge i al costat contraposant-se un seguit de 1000 paraules. La única cosa que podria passar és que com es menciona en aquest BLOC, es faci un estudi detallat sobre aquest tòpic.

• tòpic 2: Davant de la televisió, el receptor és passiu

El receptor, adopta una relació o posició passiva, ja que només percep missatges i en canvi no envia missatge. És per això que es diu que davant de la televisió, el receptor és passiu.

Però això no es del tot cert, ja que actualment en molts dels programes televisius incorporen una parcel·la de la pantalla dedicada a missatges que envien els espectadors comentant el programa, el tema del qual es tracta, etc.

Per tant, actualment existeix la possibilitat de que el receptor, davant de la televisió, no adapti un paper passiu, tot i així continua havent molt receptor passiu. Això es degut, en part, que per participar en els programes.

• tòpic 3: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència

Podem dir que simplement la violència pot generar més violència. Tothom hem pogut veure per la tele que les pel·lícules d'acció per exemple, encara que les persones que facin mal siguin bones i dolentes, ja hi ha una forma de violència i la gent es pensa que pot estar bé i això provoca que la ficció venci a la realitat i no pot ser així. També va haver el cas d'aquell joc d'ordinador que incitava als jugadors a la violència i penso que si no es té molt clar i no se sap separar la realitat de l'imaginari, no es va per bon camí.

• tòpic 4: La televisió és un mitjà generador de "modes"

Simplement que com diu la frase, la televisió és el que fa que siguem com som , més aviat diria que els mitjans de comunicació ho fan possible. No és una cosa bona ni dolenta o és bona i dolenta a la vegada ja que cada persona hauria d'anar vestida o de ser com és i el que fa la televisió o els MCS és imposar un prototip de moda que tothom el segueix per no quedar diferent als altres. D'altra banda podríem dir que pot ser una cosa bona ja que t'ensenya les tendències que hi ha aquet any i d'aquesta manera no sentir-te diferent i no hauria de ser així però és la realitat.
Podríem dir que la frase en sentit literari tamoc tindria sentit ja que la televisió no és una màquina que et fabrica roba per exemple, haha.

• tòpic 5: la televisió és una finestra oberta a la realitat

És a dir, que la televisió et mostra realment el que passa avui en dia arreu del món i això fa que no visquis en una bombolla sabent només el que passa al teu voltant sinó que t'ensenya una realitat que a vegades ni ens podríem imaginar. Pot ser negatiu ja que per la televisió veus coses que acostumen a ser tràgiques i desagradables i no t'acostumen a ensenyar l'altra cara de la moneda, és a dir, no et mostren que dins de tota tragèdia també hi ha alguna part bona.

• tòpic 6: Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències

Penso que és totalment cert ja que tots els MCS (mitjans de comunicació socials) informen, com ja he dit anteriorment, sobre circumstàncies tràgiques de la vida i arriba un punt que estem tan acostumats a veure aquestes "desgràcies" per la televisió que al final ho podem trobar la cosa més normal del món quan en realitat no hauria de ser així.

El museu de Badalona

Badalona (el Barcelonès), amb 217.000 habitants, ha estat elegida la propera Capital de la Cultura Catalana per l'any 2010 i, d'aquesta manera, he volgut anar al museu de badalona i visitar-lo ja que, sincerament no hi havia anat encara i així poder veure les coses més interessants i fascinants i informar-me en quant temes que tinguin a veure amb l'educació.

Primerament caldria dir que es fan visites guiadoes on el nombre mínim de persones per grup són 25 i que amb els escolars, sempre ha d'haver un responsables que els acompanyi. Els horaris de visita en grup són:
Dilluns a dissabte de 10:00h. a 14:00h. i de 16:00h a 20:00h. i diumenges i festius de 11:00h. a 14:00h. així que ens trobem amb un ampli horari per visitar-lo.
El material de suport que s'utilitza en les visites són uns dossiers didàctis amb continguts dirigits al mestre o responsable de grup i amb un assessorament didàctic a la biblioteca amb publicacions científiques i de divulgació que es poden consultar.
També trobem un carnet d'identificació personal anomenat "Amics del museu" que permet descomptes en les activitats i les sortides culturals que es fan al museu, l'entrada gratuïta a les termes i sempre estan informatis de les novetats del museu.

A la Badalona dels anys trenta, van confluir-hi diversos factors favorables al desenvolupament de la investigació arqueològica que havia de portar a esbrinar els orígens de la ciutat i el seu passat antic. Una part molt àmplia de l'antic solar de la romana Baetulo havia romàs fins aleshores dedicat a terra de cultiu. Era l'anomenat Clos de la torre, que a llevant i migdia de la Torre Vella, la casa dels feudals de Badalona, S'havia convertit en una mena d'illa sense urbanitzar, al bell mig de la vila que des del segle XVIII no parava de créixer. Dia a dia, però, es feia més evident la necessitat d'iniciar la seva integració d'alguna manera en el teixit urbà modern.
Els primers cops de pic, l'any 1934, van mostrar mol depressa que, el que havia pogut semblar una dèria del jovent de l'Agrupació, es revelava com una emprsa de gran transcendència a causa de l'espectacularitat de les seuccesives troballes que s'anaven fent. L'excavació, dirigida per Joanquim Font i Cussó va posar a la llum un interessant sector de la fortificació. Primerament van trobar 24 metres d'una muralla amb una potent torre que defesnava una de les entrades a la cituat i tres figures rellevants i molt importants que durant 40 anys van ser dipositades al Museu Arqueològic de Barcelona i van ser retornades: la "Tàbula Hospitalis", peça de bronze gravada que dóna fe del pacte fet pels ciutadans de Baetulo amb un important personatge i feia càrrec del patronatge de la cituat, les pollegueres de bronze de la prota romana i la Venus, una petita escultura tallada de marbre blanc que possiblement hagués format part del mobiliari de la casa palau. Representa la deessa de la bellesa, de l'amor i de la fecunditat. Es conserva el cos i part de les cames.

ENTREU A LA PÀGINA WEB!

El Sistema Solar (WebQuest)

Les WebQuest són activitats orientades cap a l'investigació en les quals part o tota la informació amb la que l'alumnat interactua prové de recursos d'Internet.

He triat una WebQuest anomenada: "El Sistema Solar" de Carme Barba i Sebastià Capell, pensada per alumnes de primària.

Entem a la pàgina i el primer que ens mostren és una fotografia de la lluna i enllaços on hi ha la introducció, la tasca, el procés, l'avaluació, les conclusions i els crèdits. També hi trobem un mapa i la descripció.
A la introducció ens trobem amb un escrit on explica què ha vist aquest professor rus, l'Adrolin Sinof i els formula unes preguntes als alumnes:

Al professor rus Adrolin Sinof, li ha semblat veure pel telescopi nou planetes donant voltes a una estrella molt lluminosa . També ha vist alguns astres estranys que no ha sabut reconèixer; ha descobert que la Lluna no sempre es veu igual, i ha observat un fenomen molt curiós: mentre en un país és de dia, en altres pot ser de nit, i mentre en un país fa calor, en altres fa fred.

Heu mirat algun cop per un telescopi?

Us agrada això dels planetes i les estrelles?

Voleu investigar en el camp planetari?

Sí? Doncs, apa!, aneu a les Tasques per poder començar.

Seguidament, a les tasques, fa de protagonista la científica Carme Antropof on els dóna uns exercicis que els alumnes hauran de completar per ajudar el professor amb el seu llibre.
Els nois i noies s'han d'organitzar en grups de 3 i repartir-se la feina segons el seu personatge ( 3 científics: un serà el responsable gràfic, l'altre el tècnic informàtic i l'altre el responsable de la correcció lingüística).
Els nens faran un total de 7 activitats que englobaran el treball final on s'haurà de fer-lo amb una presentació Power Point.

Aquesta activitat m'ha semblat molt, però molt interessant, les WebQuest ajuden a ampliar gratificantment el treball de l'aula ja que gràcies a Internet, podem aconseguir informació que als llibres no hi ha i a més, fer-ho d'una forma agradable, d'una forma divertida i que, alhora de l'avaluació, segur que se't queda molt més que si ho estudiéssis dels llibres.
Penso que és una bona eina i que m'hagués agradat fer-la a la meva escola. Crec que quan em dediqui a l'ensenyament intentaré aprofitar el màxim totes aquestes aplicacions perquè els nens no s'aburreixin, s'ho passin bé, riguin, i aprenguin tant el tema que treballaran i estudiaran com a repartir-se les feines i treballar en equip.

Enllaç pàgina web!

Relació entre les experiències d'aprenentatge i les metàfores de Crook

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor la relacionaria amb les activitats de JClic.
La metàfora de construcció: l'ordinador com alumne la relacionaria amb l'activitat de la Tortuga la qual, a la pantalla surt una tortuga dibuixada que l'alumne a de donar-li instruccions perquè es mogui.
La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador la relacionaria amb l'exercici que vam fer amb un programa anomenat Cryon Physics on l'usuari pot interactuar amb el sistema dibuixant objectes que seguiran un moviment natural seguint la llei de la gravetat.
Per últim, la metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina el relacionaria amb l'activitat que vam fer del dictat.

Personalment, no havia fet servir la majoria d'aquests programes i no havia fet servir, per tant, les metàfores. la de la caixa d'eines recordo que sí, amb programes com el paint per exemple. Jugàvem de petit amb un on entraves a un castell i fent sumes, restes, multiplicadions i divisions podies tirar endavant o seguir el camí que volies ja que era com un laberint fins a arribar al final i no sé que forma part d'alguna metàfora però exactament no sabria on posar-lo. Algú em podria ajduar?

Metàfores de Crook

Conceptualització de la naturalesa de l’aprenentatge amb l’ordinador:
podem veure, que a part de l’explicació magistral d’un mestre hi ha altres formes d’aprenentatge, com per exemple la pràctica.
CHARLES CROOK, planteja quatre models d’aprenentatge diferents que estan relacionats amb els ordinadors.

1. La metàfora tutorial: l’ordinador com a tutor:
Aquesta metàfora, fa referència entre la interacció que hi ha en una classe, [Iniciació (docent) à resposta (alumne) à avaluació (professor)]
i la interacció que es crea amb un ordinador:
[l’ordinador inicia à l’alumne respon à l’ordinador avalua].
Les característiques dels programes tutorials són:
- Individualització del procés d’aprenentatge.
- Preguntes a “mida” que crea l’ordinador segons el tema a tractar.
- Presentacions significatives que ajudin a avançar a l’alumne.

2. La metàfora de la construcció: Ordinador com alumne:
Aquí, l’alumne és que controla la maquina. És a dir, l’ordinador.
PAPERT: a finals dels anys 60 va crear el concepte “micromon”.
MICROMON: l’alumne es troba en un procés d’aprenentatge per descoberta. L’alumne és qui ensenya donant instruccions a l’ordinador per dir-li que ha de fer.
Segons Papert, el procés de descoberta és molt important en l’aprenentatge. Per tant, veiem que segons aquest model, el mestre tindria que quedar en un segon pla.
Després que Papert digues això, van haver-hi investigacions que van criticar el fet que el nen ho descobrís tot per ell sol. Es va dir que no es tenia que anar ni a un extrem ni a l’altre. És a dir, el nen no tenia que fer-ho tot per ell sol però el mestre tampoc podia explicar-ho tot i prou.
Per tant, creien que es tenia que parlar d’un punt mig, és a dir, una descoberta guiada on el paper del mestre seria seguir el procés del treball del nen i intervenir quan fos necessari.

3. La metàfora del laboratori: l’ordinador com a simulador:
SIMULADORS: són una evolució dels sistemes tutorials. També crean un aprenentatge per descoberta, igual que els micromons de Papert però d’una forma més tancada ja que, l’usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. Per tant, el grau de llibertat és més limitat.
Un exemple de simulador seria: Crayon Physics Deluxe.
Les simulacions fomenten...
- La reflexió.
- L’acció.
Aspectes negatius de les simulacions:
- Simplifiquen en excés els sistemes reals.
- Poden crear interpretacions errònies del món real.

4. La metàfora de la caixa d’eines: l’ordinador com a eina:
Aquesta metàfora, ens explica una cosa que ja és normal en la nostra vida quotidiana. Utilitzar l’ordinador com a eina de treball.
Un exemple d’aquest model seria el “Paint” on podem dibuixar en la pantalla. El que ens vol deixar clar és que totes les coses que podem fer amb l’ordinador no substitueixen les del món real sinó que, simplement les complementen i ens obren noves perspectives.

La llegendea de Huandoy i Huascaran

Al regne de la serralada dels Andes al paradís de la Vall del Callejón de Huaylas vivien els déus. El déu Suprem, Inti ( el sol), tenia una filla anomenada Huandoy.
Huandoy era tan bonica com una tendra i fresca orquídia. El seu pare pensava casar-la per a tota l'eternitat amb un déu de bellesa similar i de les mateixes virtuts. Però al cor de la vall, dins el poblat dels Yungas, Yungay, hi vivia un gentil i valent príncep mortal, anomenant Huascarán, que es va enamorar profundament de la bonica Huandoy. La Hunadoy corresponia el gran amor del príncep. Es trobaven d'amagat, eren feliços i sentien una forta passió i tendresa l' un per l'altre.

Quan el déu pare va assabentar-se dels amors entre la seva filla i el príncep mortal, li va suplicar que ho deixés, que viure amb un príncep mortal no era convenient per a una deessa. La passió dels joves prínceps era superior a les súpliques del pare als seus consells i sermons.
Tan gran va ser la ràbia que va sentir el déu suprem, Inti, davant la força d'aquest amor amb un mortal, que va maleir la parella d'amants i els va condemnar per sempre i per a l'eternitat a viure separats. Els va convertir en dues grans muntanyes de granit i els va cobrir de neus perpètues per a calmar la seva ardent passió. Entremig de les dues muntanyes va situar una vall estreta i profunda per tal que estiguessin totalment aïllats. En la seva fúria, el déu pare va elevar les muntanyes a una alçada majestuosa, per tal que els prínceps, per sempre més, es puguin veure, però mai més no es puguin arribar a tocar.

Els enamorats ploren pel seu dolor, fonen gota a gota la neu que els cobreix i els seus plors d'amor s'uneixen en un llac de color blau turquesa per tota l'eternitat. Aquest llac rep el nom de Llanganuco i el trobareu si un dia aneu al Perú, a una altitud de 3.400 metres sobre el nivell del mar. Les muntanyes, que porten el nom dels prínceps Huandoy i Huascaran, tenen una altitud de 6.560 metres i 6.768 metres, són les muntanyes més altes de la vall i de tot el país.

I llegenda contada llegenda acabada.

COED dia 11 de desembre de 2009

Avui, la senyoreta Lluïsa, ha començat parlant una mica sobre com havia anat el semestre i sobre l'exàmen final.
Seguidament hem començat amb els últims exercicis de recitació. Ha començat l'Anna Illa amb un conte sobre els ratolins, els formatges i el sultà molt divertit. Seguidament en Rafa Moya amb "El pelegrí de Tossa", la Marta Juny amb el poema de "Lo pi de formentor", la Carlota Muntaner amb un conte anomenat "La meva escola", l'Alba Mayol amb "Atlàntida", de Jacint Verdaguer, l'Anna Llongueres amb un fragment de "Mirall trencat", la Sara López amb "Bora el mar" de Jacint Verdaguer també, la Eva Ladevesa amb la llegenda de Montesquiu, l'Aylén Marino amb un fragment de la cançó de Veritat o mentida de Lluís Llach ( sense cantar-la, la Núria Maldonado amb un conte anomenat "Construir ponts en lloc de tanques", en pere mussoll amb el conte de "Pere i el llop", la Paula Antonell amb la llegenda del Narcís i jo amb la llegenda de Huandoy i Huascaran de Perú.

El debat ha tractat sobre el nou calendari escolar. El grup que anaven a favor han estat la Carolina García com a capitana, l'Anna Español, l'Helena Vall, l'Eulàlia Palmero i la Clara Boix i en contra la Laura Sendín, la Linda Camacho, la Mireia González, la Sara López i l'Alejandro Ramos.

Reflexió:

Penso que les recitacions han estat molt bé però parlant per mi, penso que no ho he fet com m'esperava. He començat molt nerviosa i m'he equivocat. Pensava que no podria seguir i no sé com, he agafat el fil de la història, els nervis han desaparegut i per sort he pogut continuar amb la llegenda i acabar-la amb tranquil·litat.
El debat també ha estat interessant i cre que era l'últim que quedava per fer o dels últims. Tots els temes que s'han tret en els debats han estat importants i òviament importants per l'educació i la seva actualitat ja que ens ensenyen i ens mostren la realitat i què podem millorar o arreglar.

Aprofundiment:

JORDI CASABELLA
BARCELONA

La Conselleria d’Educació ha optado definitivamente por iniciar el curso escolar una semana antes de lo habitual, o sea el próximo 7 de septiembre, e interrumpir las clases a finales de febrero durante una semana, en el que constituye el primer tímido intento de reformar un calendario en el que la excesiva duración de las vacaciones estivales se considera perjudicial para la formación del alumno.
Paralelamente se suprimirá la jornada intensiva, no solo en las dos últimas semanas del curso, sino también en aquellas fechas en que se ha venido programando invariablemente, como el último día de clase antes de la pausa navideña. El día siguiente a la fiesta de Reyes dejará igualmente de ser festivo.

LA ORDEN / Educació prevé trasladar hoy el contenido de la orden de nuevo calendario al Consell Escolar de Catalunya, antes de proceder a su aprobación formal. Entre las novedades que afectan directamente al profesorado, el texto precisa que maestros y profesores tendrán que permanecer en los centros educativos públicos hasta el 7 de julio, una semana más que hasta ahora. La prolongación, que obedece a la necesidad de recuperar la semana festiva de febrero, se ha situado en julio para que los enseñantes puedan dedicarse a preparar la organización del curso entrante, puesto que cuando regresen al trabajo el primero de septiembre, la misma fecha que hasta ahora, dispondrán de menos tiempo para ello. No era posible situarla a finales de agosto porque el convenio colectivo del sector lo impide, arguyen fuentes de Educació.

COED dia 4 de desembre de 2009

Hem començat la classe fent la recitació de poemes, llegendes i contes. Aquesta vegada ho han fet: la Sara Garcia(La princesa de llança), la Mar Gascó (El país amb el des al davant), el Javier Garcia (El bon mestre), l’Alba Estragué(El pont del Diable), l’Eva Gómez, la Maria Garcia (La gallina negra), la Joana Freixenet (El teu millor amic també et pot fer mal), la Monica Gutiérrez, la Bea González(llegenda del liceu), l’Albert Guix ( Lletra dolors), l’Ari Garcia (poema casament), la Sandra Ferré ( Despertar- poema), la Mireia González ( Mare si fos mariner- poema), Oscar Garcia( llegenda de CastellBo) i per acabar la Carolina Garcia(Les nous).

Avui ha tornat a haver dos debats. El primer es parlava sobre si era bo afegir dos anys més d'ensenyament obligatori o no i el segon sobre la informatització a les aules.

El primer grup de debat ha estat format per en David Cortés, l'Ari Garcia, la Irene Recio, la Laura Sánchez i la Norma August i eren l’equip que anava en contra i els que anaven a favor eren la Eva Gómez, l'Helena Carmona, l'Alba Estragué, l'Elena Ruiz i la Marta Juny.

El segon grup de debat ha estat format per l’Anna Llongueres(capitana), la Maria Garcia, la Lorena Padilla, la Judit Carrique i l’Eva Ladevesa les quals anaven a favor de la informatització a les aules i el grup que anava en contra format per la Natàlia Carrique(capitana), l'Ethel Nogués, la Mar Gascó, l'Alba Casals i la Núria Maldonado.

Reflexió:

En els dos casos, tant les recitacions com els debats es veu que van agafant forma, les recitacions cada vegada van millor, sempre hi ha nervis, pero s'intenta millorar dia rere dia. Es millora la l'entonació, la gesticulació, el control dels nervis...i els debats, on els temes també van prenent més forma ja que a mida que els veus, intentes arreglar fallos i senyir-te al tema, buscar informació i refutar-la i organitzar-te millor.

COED dia 27 de novembre de 2009

Avui, la sessió ham començat amb la recitació dels poemes, rondalles.. i l'ha fet la Clara Boix, en Carles Costa, en Cristian Cubillo, lÀngel Caloca, l'Esteve Clop, l'Anna Español, la Natlàlia Carrique, la Judit Carrique, la Mònica de Haro, la Laura Cazorla, la Linda Camacho, l'Àngel Carrillo, l'Helena Carmona i l'Alba Casals.

Seguidament hem passat a l'activitat dels debats i avui sí que ens ha donat temps de fer-ne dos. El primer grup en començar ha estat format per la Blanca Vivet, la Mireia Toro, l'Anna Illa, la Sandra Ferré i la Sonia Pèrez com a capitana que anaven a favor i la Laura Cazorla, la Cristina Sansalvadoró, l'Helena San José, la Joana Freixenet i la Carlota Montaner com a capitana, que anaven en contra i el tema ha estat : L'eduació tradicional i l'educació de l'actualitat. Unes han defensat que a l'antiguitat, els mestres explicaven i els alumnes prenien apunts sense poder participar i quer d'aquesta manera tenien més autoritat i no perdien el respecte cap al professor. Les altres han defensat que el professor tenia que deixar experimentar als seus alumnes per ells mateixos i donar-li's llibertat
Després ens ha tocat fer el debat a nosaltres. El grup estava format per la Sara Olmo, la Mònica Gutiérrez, l'Albert Guix, en Cristian Cubillo i la Mònica de Haro que anaven a favor d'una autoritat estricte a l'aula i la Paula Antonell, la Sara García, l'Aylén Marino, la Maria Pérez i jo que anàvem en contra d'aquesta estricte autoritat. Ens hem centrat en la idea de que era essencial el diàleg abans que el càstig ja que els alumes ho entendrien i ho acceptarien millor i ho podrien interioritzar i no pas a través d'un càstig.


Reflexió:
En quant a l'exercici de recitació, penso que cada vegada van millorant més i van trobant tècniques perquè se'ls noti menys nerviosos i ho puguin viure i disfrutar molt més.
En quant els debats, han estat bastant similars i a més el mateix dia i penso que han pogut ser una mica aburrits ja que no hem parat de parlar i donar-hi voltes al mateix. Ha estat, de totes maneres una gran experiència però ens hem passat una mica de temps, ens hem posat nervioses i a causa d'això, ha provocat alguna llàgrima per part d'alguna companya.

Projecte telemàtic: ModerTICsme

M'ha semblat interessant el projecte telemàtic anomenat ModerTICsme. Ens els presenta un ninot semblant al respatller d'un banc de Gaudí anomenat Trenc i és un projecte on es permet conèixer el modernisme des de diferents vessants: la científica, l'artística i la històrica. Els seus objectius són:
1. Donar a conèixer el patrimoni cultural del Modernisme.
2. Impulsar el treball de recerca i investigació.
3. Incentivar l'ús didàctic de les TIC.
4. Promoure la relació entre alumnes de diversos centres per compartir coneixements.
Cada una de les vessants té un bloc on es presenten diferents propostes d'activitats.
Aquest projecte és destinat pels alumnes d'ESO on és recomanable que treballin en petits grups.S'imparteix i es participa en llengua catalana. Els grups poden triar un dels blocs(científic, artístic o històric) o tots i es podran visitar les presentacions dels altres i les feines que hauran escrit als blocs.
També conté un fòrum on els alumnes poden compartir experiències, sortides o el que vulguin dir o expressar i on deixar els missatges de comiat.

Aquest projecte m'ha cridat l'atenció des del primer moment ja que la història del modernisme sempre m'ha agradat però al llarg del temps, si no ho treballes s'oblida i penso que és una bona manera de passars-ho bé, aprenent i compartint-ho amb altre gent d'altres llocs de Catalunya, interactuar i com es diu: si la lliçó és divertida, s'aprèn i es recorda molt més.
Recordo que de petita a l'escola vam fer un projecte anomenat Bongho i també vam haver de fer treballs conjunts i interactuar amb persones d'arreu de Catalunya i que al final del projecte ens vam reunir tots els equips de les diferents escoles que hi avien participat i em va encantar així que, penso que aquests projectes són molt interessants, amens i sobretot divertits. M'ha agradat poder recordar aquests vells temps que a vegades s'obliden.

Enllaç amb la pàgina Web!

Cibernàrium

Han començat explicant-nos el canvi històric que s'ha produït envers la tecnologia.
al 1925 els discs de binil, al 36 la tele i així successivament pero avui en dia veiem milions i milions d'aplicacions tecnològiques que van creiext a una velocitat d'espant: facebook, ebay, youtube, google...( el món mediàtic).
S'ha de tenir present que quan entrem a l'escola, la cantitat de tecnologia serà enorme i tindrem que saber què val la pena aprendre i què no ja que veurem una escola on la casa i aquesta aniran completament lligades per la tecnologia.
Ens han ensenyat 3 exemples que m'han sembla súper interessants per l'arpenentatge: 1.VOZ ME ( es copia un text i li pots canviar l'idioma, el to i s'escolta.
2.APROBBO ( permet saber si en treballs s'ha fet copiar-pegar.
3.iGOOGLE

* la Web 2.0 ( la web de la gent)
Internet dona accés a la democratització i accés a grans foros conceptuals, tots poden informar, ser informats i a la vegada enformar negativament, de forma equivocada. Ens han posat clars exemples sobre la diferència de la Web 1.0 (antiga) i la web 2.0 ( actualitat) i finalment ens han explicat què era el cibernàrium (centre de divulgació tecnològic) i què es feia com per exemple que era un espai públic ober per a tothom i gratuït, que es feien 82 tipus d'activitats diferents i era un gran contacte amb les GITIC.

Finalment ens han repartit un test sobre els diferents programes que podíem trobar a internet i habíem d'escriure si els coneixíem o no i si sóc sincera...no en coneixia ni la meitat.

Hem fet un descans i seguidament hem entrat en un debat que la veritat és que no molta gent ha participat i m'ha semblat bastant aburrit.

Seminari 25 de novembre de 2009

La classe de seminari ha començat amb la lectura de 5 min. de "Los pilares de la Tierra", llegit per l'Àngel. Ha estat tens i al no haver-hi molta puntuació, molts signes de puntuació, llegia ràpid i també se l'ha notat una mica nerviós al no estar acostumat a llegir en veu alta però el to, el volum i la postura eren les correctes. Seguidament m'ha tocat llegir un fragment del llibre "La reina de la casa" de Sophie Kinsella. M'han dit que al resumir de què anava el llibre al principi ha estat molt acertat, que el to ha agradat molt i la postura però he reconegut que m'he entrabancat amb algunes paraules a causa de la velocitat segurament.
Després, la Marta i la Eva han explicat l'actualitat educativa i per això ens han repartit un article que deia: "La segregación escolar será un problema de futuro en Catalunya". Ens hem qüestionat per què a les escoles concertades no hi ha tants immigrants i què es podria fer perquè aquests no forméssin guethos a les escoles públiques. Hem debatut una bona estona però hem arribat a la conclusió que el problema no estava a l'escola sinó en la situació per on es movien aquests ja que els immigrants que arriben, s'ajunten en barris de baix nivell econòmic on a la vegada també hi són altres immigrants i les escoles d'aquests barris són tot així i els d'aquí no hi volen anar.
Finalment hem parlat sobre la Setmana de pràctiques aprofundint en la Conferència "Fer de mestre" de l'Eulàlia Bosch.

Ha estat una classe molt profitosa, com sempre ja que te n'adones que, amb aquests grups reduïts pots arribar a participar, a donar la teva opinió i estar més atent que no pas en les classes de gran grup encara que també s'aprengui. És una altre manera d'enfocar els temes i dir el que penses i que tothom t'escolti i escoltar els que els altres diguin. Penso que l'actualitat educativa d'aquesta setmana ha estat molt interessant ja que hem pogut entrar en debat i a la vegada ha participat tothom. M'ha agradat.

La societat digital

Fet per l'Aylén i jo

COED dia 13 de novembre de 2009

La sessió d'avui ha estat bastant amena i interessant. Al principi, com la setmana passada, han començat recitant aquelles persones que els tocava i la veritat és es podem dir que ( amb alguna excepció) ha sortit millor que la setmana passada. No es respiraven tants nervis i més o menys es pot dir que s'han cenyit bastant al temps que tenia cada un. M'ha tocat avaluar a un company i la veritat és que no m'esperava que sigués tant complert el full per avaluar encara que d'aquesta manera t'havies de fixar en tots i cada un dels detalls. M'ha tocat avaluar a l'Óscar Valverde i la veritat és que ho ha fet molt bé i no m'ha costat gents escriure el que havia d'escriure.
Seguidament hem passat a fer el primer debat que s'havia de portar preparat entre dos grups. Uns defensaven les Escoles públiques i els altres les privades i la veritat és que més que un debat semblava una conferència per informar dels peròs i els contres de cada tipu d'escola encara que ho han fet bastant bé i les explicacions eren correctes i estudiades.
Al acabar s'havia de fer el segon debat però no ens ha donat temps.


Ha estat, com sempre, una classe productiva, amena i participativa. L'exercici de recitació cada vegada va millorant a mida que passen els dies i el primer debat, per ser el primer l'he trobat bastant complert encara que es podia millorar en alguns aspectes. Sembla que no però els debats són complicats i has de tenir el teu tema estudiat i treballat per no sorprendre't si et pregunten alguna qüestió o qualsevol aclariment o apunt que no hagis dit i ho vulguin saber. Penso que és una manera d'aprendre a parlar en públic, a comunicar-te i a defendre't en situacions similars en un futur.

El tema que han triat del debat ha estat acertat però el problema ha estat que d'escoles privades n'hi ha poquíssimes i han confós parts de l'escola privada amb la concertada així que vull aclarar aquests tres tipus d'escola. En primer lloc tenim les escoles públiques,les quals es troben sota el control de l'Estat i són gratuïtes. Després tindríem les escolse concertades que també n'hi ha moltes i reben una subvenció de l'Estat però no la totalitat sinó que un particular o empresa posa l'altra part. Per últim tenim les escoles privades, les quals són administrades per particulars o empreses que cobren una quota pels serveis educatius que brinden. Avui en dia n'hi ha poquíssimes ja que la majoria són concertades.

COED dia 6 de novembre de 2009

Al inicià la classe, uns quants companys han hagut de fer l'exercici de recitació. Consisteix en aprendre's de memòria una poesia, un conte, una rondalla, un fragment d'algun llibre i recitar-lo davant la classe. La majoria ho han fet bastant bé encara que els nervis han pogut amb algú, cosa normal ja que et poses molt nerviós.
Avui no hem fet temari i al final de la classe la senyoreta Lluïsa ha obert un blog a l'atzar per veure el seguiment d'aquest. El blog era de l'Àngel Caloca i hem estat llegint les entrades de Comunicació oral, escrita i digital però s'ha de dir que ho tenia bastant complert.


Penso que ha estat una classe molt productiva ja que recitant en públic es pot aprendre molt, tant per parlar més endavant com per memoritzar i fins hi tot per arrivar a vèncer els nervis algun dia. Penso que em posaré molt nerviosa quan em toqui a mi parlar però ho haig de portar molb ben preparat perquè d'aquesta manera pugui anar segura amb el que tingui.
En quant el blog he trobat bé que la Lluïsa n'obrís un a l'atzar ja que d'aquesta manera la gent se n'adona de com n´'es d'important tenir-lo complert i intentar millorar cada dia.

Qui ets tu? COED

Què en podríem dir de la Maria? Sempre quan entres a un lloc que és completament nou per tu, que també ho és per a totes les altres persones del teu voltant com és la universitat, et sents petit i insegur i milions i milions de preguntes se’t formulen al teu cap: Coneixeré a algú? Seran bona gent? Vaig a parlar amb aquesta noia? M’està mirant malament aquesta altra? M’assec aquí o millor allà?
Quins nervis! Però al final t’acostumes i penses ser com ets i agradar o no a la gent.
La Maria la vaig conèixer els primers dies i el primer que em va cridar l’atenció, a part dels seus ulls blau cel, va ser el seu accent tan català que tenia ja que jo estava acostumada a no sentir-lo mai a Badalona.
La Maria és una noia de tota la vida. Tota la vida a viscut al vell mig del centre de Terrassa amb els seus pares, és filla única i tota la vida a anat a l’Escola Pia de Terrassa. Ha practicat tot tipus d’esport, des del tennis, passant pel hockey, el gimnàs i la dansa. Li encanta sortir de festa, anar al cinema i estar amb la seva parella, en Mario; porten tant temps junts que podríem dir que estan casats i tot!
És una noia primeta i alteta i té el cabell castany clar, amb alguna que altra metxa més rosseta, encara que ella sempre em diu que el voldria portar més ros i jo sempre li dic que no es faci res que és un rotllo i una pèrdua de temps i de diners anar cada mes a la perruqueria. Físicament el que crida més l’atenció són el color dels seus ulls, un blau clar d’aquests que només en mirar-te si s’enfada et fulmina amb la mirada però que si no està enfadada ( que quasi mai no ho està) és una mirada fidel i amigable.
Penso que és una persona com cal, d’aquestes que si t’ha de dir les coses bones i dolentes te les dirà a la cara, d’aquestes que saps que hi pots confiar i parlar de tot ja que t’escoltarà com voldries que t’escoltessin i que respecta molt la paraula “amistat” i el seu significat, i que, per tant, per ella els seus amics i amigues són un tresor que cal conservar. Aquesta és la Maria.

Sessió 06: Anàlisi d'un anunci

En aquest anunci es veu una nena que està estirada al llit. Seguidament s'aixeca i va cap a la finestra. La nena s'alegra i abans que s'obri la porta se'n va al lavabo, es talla els cabells i baixa a rebre al seu pare, la seva mare i el seu germà. Els pares es queden atònits al veure que la petita s'ha volgut tallar els cabells per donar-li al seu germà ja que el aquest els porta rapats i al final el nen li dóna la gorra a la seva germana.

L'anunci està ubicat en una casa d'una família de classe mitjana alta ja que la casa sembla gran, de més d'un pis. Les imatges es veuen quasi bé totes en primer pla i en un pla general on es veu la família de la nena. Sembla que sigui o primera hora del matí o última de la tarda ja que hiha un ambient fred fora el carrer i càlid a dins amb un toc de foscor, com si s'estigués anant la llum del dia o arribant a les cases.Els colors són una barreja de freds i càlids ja que primerament, a l'habitació l'ambient és fred, amb colors blancs i colors clars i al plànol de la casa amb la nena corrent davant es veu un ambient més acullidor amb colors groscs ataronjats.
La múscia comença amb un piano sol on se li afegeix un violoncel. La múscia és lenta i trista i no hiha veu, és només una melodia.

En quant els personatges, es veu una família formada per un pare, una mare, un nen i una nena més petita que arrel de la malaltia del germà gran es veu madura. Quan es talla els cabells per donar-li al seu germà es nota que aquesta família està unida i que s'estimen i es valoren i que necessiten totes les forces possibles per seguir endavant.

En aquest anunci no hi ha un diàleg, no hi ha ni una sola paraula excepte al final on es demana ajuda pels nens que tenen càncer. Només amb la música trista i les imatges s'entén perfectament i aquí es demostra que una imatge val més que mil paraules ja que sense ni tan sols pronunciar un "Hola" podem saber de què va tot l'anunci.

Sincerament l'anunci m'ha arribat al cor. Sembla mentida que sense un diàleg es pugui entendre tot i fins hi tot quedar-te pensant en aquests pobres nens que de petits agafen càncer ja que penso que és molt injust. L'anunci està molt ben fet, les imatges són molt reals i et vénen ganes d'ajudar en tot el que puguis a aquestes famílies que han tingut o tenen aquesta mala sort i ajduar-los a ells.

Comunicació oral, escrita i digital 30 d'octubre

El David ha començat llengit un poema sobre els mestres i després hem hagut d'entregar els resums del llibre "Com parlar bé en públic".
Seguidament hem parlat sobre els dies que cadascú de nosaltres haurà de recitar un fragment de memòria i hem hagut d'apuntar els grups de debat i el tema sobre el que haurem de parlar i les parelles del treball del territori i sobre el que exposarem.
Després la Lluïsa ens ha repartit un article titulat "Coses meves", d'Albert Om que parlava sobre una de tantes llegendes urbanes sobre el restaurant "Bulli" de Ferran Adrià. Per acabar ens ha parlat sobre la diferència d'una lectura per sobre(les que fem per buscar el que ens interessa a nosaltres i ens llegim paraules per saber més o menys de què va el tema) i una lectura intensiva ( després d'haver fer la lectura per sobre i trobar la part que ens interessa, hi posem més antenció i la llegim tota, en silenci i més concentrats)hem fet una lectura intensiva sobre la Lingúística per extreure'n les idees principals del text i fer una posada en comú en grups de 5.

Amb aquesta classe he pogut comprovar que llegint una cosa en silenci, concentrats en la lectura és molt més fàcil extreure idees principals ja que el teu nivell d'atenció és molt més alt. També m'ha agradat el petit fragment d'Albert Om ja que ha estat entretingut i divertit. Finalment cal dir que ens haurem d'esforçar molt per tirar endavant els peròs i els contres del tema del debat però que segur que resulta interessant i trobem coses que ens sorprendran.

Seminari dia 30-10-09

La Eva ha començat llegint un fragment d'un llibre anomenat "Como agua para chocolate". S'ha dit que llegia massa ràpid i que s'havia de millorar. Seguidament, en Javi i en Sergio ens han parlat sobre l'actualitat educativa on han repartit un titualr de l'ADN. L'article deia que Gabilondo plantejava canviar el sistema i ampliar l'ensenyança obligatòria fins als 18 anys. Hem comentat i opinat sobre els seus peròs i els seus contres.
Després la Sònia, que no va poder llegir el divendres passat, ha llegit un fragment del llibre "El niño del pijama de rallas" i ho ha fet molt bé. L'entonació, la manera de llegir, la velocitat...tot.

Finalment hem comentat entre tots els decàlegs que cadascú ha portat del bon mestre fins a estar d'acord amb les 10 coses que hauria de tenir i les dues paraules que el llibre de "Va de mestre" ens havia transmès al llarg de la lectura i d'haver fet el treball.

Com a conclusió hem dit que el que cal a un bon mestre i penso que a totes les persones és, principalment, coneixèr-nos molt nosaltres mateixos per a poder millorar. I és molt cert ja que cada persona és com és però pot canviar i si per exemple ets una persona que no té paciència, hauràs de buscar una manera per ser pacient ja que per aquest ofici es necessitarà i així, podràs millorar.

Mapa concetpual : Internet

Presentació Creativa

Presentació Creativa

View more presentations from Laura.

Els debats (22/10/2009)

Al començar la classe, la senyoreta Lluïsa Cirera ens ha llegit un poema de Miquel Martí i Pol anomenat "Els paletes" i seguidament ens ha fet alguns comentaris sobre el bloc ja que pensa que el tenim oblidat la majoria del grup classe, cosa que té tota la raó.
Seguidament hem vist un vídeo de la final de la lliga de debats universitaris de la Xarxa Vives entre la UB i la Pompeu Fabra sobre si es podia mantenir la situació actual d'accés als habitatges.
Després ens ha repartit uns fulls sobre els debats i hem hagut de pensar els equips per preparar-nos el nostre propi tema.

Personalment el vídeo no m'ha agradat. El tema del qual parlaven era interessant però la manera que tenien de comunicar-se em posava molt nerviosa i feia que no prestés l'atenció suficient. M'ha donat a pensar en el moment que jo hagi de parlar davant el públic i segurament em pujaré per les parets però intentaré aprendre de tot el que parlarem i llegim perquè sigui capaç de fer-ho el millor possible i la gent no s'aburreixi.

Finalment m'agradaria afegir que m'he sentit aludida en quant els comentaris que la Lluïsa ens ha fet sobre el bloc i crec que m'hi haig d'esforçar més ja que és el nostre dia a dia i poder-lo escriure per, més endavant poder-lo llegir, ha de ser divertit i veure el teu treballs molt reconfortant.

El primer dia de seminari...

El primer dia de seminari considero que hem va sorprendre moltíssim. Mai havia fet una classe d'això i la veritat és que no sabia com funcionaria ni què es faria.

Vam entrar tots i abans que arribés la senyoreta Annabel Fontanet ens vam anar presentant encara que...ens va costar.
Al arribar l'Annabel, vam començar fent un joc justament per saber els noms de la gent i tractava sobre:
La primera persona deia el seu nom, la següent havia de dir el nom de la persona anterior i el seu, l'altre el nom de les dues anteriors i el seu i així successivament i la veritat és que ens va sortir bastant bé.
Seguidament vam jugar a un altre joc per coneixer-nos més i el que havíem de fer era que amb un seguit d'afirmacions típiques com..."Li agrada el bàsquet" o "Li agraden els animals" ens havíem de passejar per tota la sala buscant a una persona que li agradés el bàsquet o que li agradéssin els animals o que els nostres pares es diguéssin igual i escriure els noms.

Per últim vam jugar a un altre joc el qual ens partíem en dos grups i a cada un ens donaven unes pistes sobre un segrest el qual havíem de trobar qui era la persona culpable.

Va ser una classe entretinguda i més que res per saber principalment els noms de cada persona i saber una mica sobre ella. Va ser divertit ja que feia molt que en una classe no "jugava" o si més no passarme-la rient tota l'estona.

Seminari 9 d'Octubre de 2009

La classe ha començat amb la lectura de l'Helena Vall amb un fragment d'un llibre de la saga de Crepúsculo i seguidament hem comentat el que crèiem que havia fet bé o malament.
Uns han dit que havia fet pauses exagerades, altres que el ritme de lectura era molt bo ja que aquesta no era fàcil i que havia llegit d'una forma que s'entenia tot.

Seguidament s'ha passat a l'apartat sobre "L'actualitat educativa" i el títol de la notícia que la Sònia i la Mònica han triat ha estat " La inscripción del próximo curso se adelantará al mes de febrero". Les companyes ens l'han explicat detalladament i han considerat que era positiu ja que pel nen seria un descans però que l'únic problema era que molts dels pares treballaven i no seria fàcil combinar-ho amb l'escola. Ens han plantejat una pregunta: ÉS l'educció la que s'ha d'adaptar a la societat o la societat a l'educació?
Molts pensen que va relacionat amb el tema econòmic ja que aquest temps lliure s'ha d'emplear d'alguna manera.

Finalment ens hem repartit els textos que havíem de portar escrits d'un resum sobre records de la infantesa a l'escola i els hem anat llegint.

Aquesta classe ha estat interessant ja que la senyoreta Annabel Fontanet amb aquestes notícies que hem de buscar nosaltres ens fa reflexionar i pensar per nosaltres i veure realment com avança l'educació. També ha estat interessant haver llegit les lectures sobre els records de la infància perquè són coses que tens amagades i que si no te les treuen no hi penses quasi bé mai.

Seminari 7 d'octubre de 2009

Ha començat amb la primera lectura individual en veu alta. Li ha tocat al Javi. Ens ha llegit un fragment d'un llibre que ha portat de casa i al acabar ens ha tocat fer les nostres crítiqus o opinions.
Uns han dit que ho havia fet bé, que la velocitat en la qual llegia era la correcte, que feia les pauses correctament però que havia de fixar-se més en l'entonació ja que a l'hora de llegir o de parlar en públic el to de veu i el nerviosisme s'havien de controlar.

Seguidament hem parlat sobre les festes que feien a la nostra escola, en quins moments ens aburríem i en quins ens divertíem. Que si el Nadal, el Carnestoltes, les Festes de final de curs, la Castanyada...
La pregunta és...
Creieu que les festes són necessàries dins l'escola o millor seria no fer-ne?
Penso que sí que són necessàries. Els alumnes necessiten trencar la monotonia, la rutina o la seriositat pero..Per què es necessiten les festes per trencar aquesta monotonia i les clases no poden ser més divertides?

Finalment ens hem posat en parelles o grups de 3 per parlar sobre el que més ens agradava i el que ens aburria o no ens agradava i ho hem exposat davant la classe.

Penso que ha estat una classe molt productiva, com les que fem sempre, molt amena, amb molts temes diferents que et fan pensar i reflexionar i que et poden ajudar a prendre decisions en un futur.

Comunicació oral, escrita i digital (COED)

Avui dia 16/10/09 hem seguit amb els apunts sobre l'expressió oral. Hem començat pel punt sobre "L'ús de frases fetes i regranys explicant-los, per exemple, mitjançant rondalles, que avui en dia quasi bé no s'expliquen ja que les persones no tenim tant temps com abans arribant a la conclusió que els mestres n'hem de ser conscients i intentar inculcar-ho a l'escola.
Seguidament hem parlat sobre la importància de la morfosintaxi genuïna perquè s'ha de tenir clar les normes i criteris de la gramàtica i tenir-les clares per no confondre-les amb el castellà.
Després hem passat al tema de "L'ús correcte dels verbs", tenint en compte que aquests en català són molt irregulars i que per tant, s'ha de donar importància a la seva ortografia.
Per acabar la Lluïsa ens ha explicat quatre punts sobre l'expressió escrita : La correcció ortogràfia ja que és molt important i l'hem de dominar per escriure per exemple a la pissarra o notes als pares quan treballem, l'estructuració del text tenint en compte que abans d'escriure hem de pensar bé què escriure ( ordenar el pensament) i finalment com a cosa imprescindible REVISAR el text, la puntuació la qual es defineix com l'intent de gravar l'entonació en el text escrit de tal manera que per aplicar-la és imprescindible conèixer bé la funció de tots els signes i per últim la caligrafia i pulcritud en la presentació ja que una bona presentació i caligrafia influeixen molt en la correcció.

Finalment hem fet un exercici sobre les rondalles i realment en sabem molt poques així com tampoc no sabem títols de llibres de rondalles ni quasi cap autor. Això m'ha fet adonar que potser m'hagi d'informar més per no pedre aquestes historietes.

Sessió 3: Presentació Informació digital

Efectes Sonors

El que he fet servir per modificar aquest diàleg a estat primerament l'efecte "eliminar ruido" perquè se senti més clar i nítid. Seguidament he anat utilitzant diferents efectes per cambiar la meva pròpia veu com per exemple: Cambiar tono, Eco, Cambiar velocidad, GVerb + Cambiar tono...És força per no dir molt divertit.
El diàleg és el següent:

A – Hola bona tarda, què desitja?
B- Hola! Doncs estava buscant un vestit per fer una obra de teatre.
A- Com el voldria?
B- Doncs bé, l’obra està situada a roma així que…
A- Un vestit blanc?
B- ostres…jo havia pensat més aviat un color cru.
A- Doncs demà ens arribarà la nova col•lecció de tardor i venen uns vestits, samarretes i mocadors d’aquest color que li serien molt útils.
B- D’acord moltes gràcies, passaré la setmana vinent. Adéu!
A- Gràcies! Adéu!

Toc ARtístic

Primerament he baixat la imatge del facebook i l'he guardat al meu escriptori.
Seguidament he obert el programa Gimp i la foto.
Després he baixat una mica l'escala de la fotografia, encara que ja era bastant petita fins ha arribar a tenir 339 x 499 píxels i 35.5 KB.
Finalment he estat buscant diferents maneres d'aplicar-li efectes especials, d'una manera artística i he trobat aquest sombrejat amb els contorns de color per resaltar el perfil.

Penso que d'afectes en podem trobar moltíssims i de molt originals i malgrat que aquest que he utilitzat és molt simple, n'he pogut anar provant d'altres i d'aquesta manera triar el que més m'ha agradat.

Presentació inicial

Hola! Bé.. em dic Laura i estic estudiant el primer curs de Grau de magisteri de primària. Vinc de la carrera de protocol però vaig veure que no era el que realment volia fer i aquí em teniu, a la universitat Ramon Llull, a la Blanquerna (Facultat de psicologia i ciències de l'educació i de l'esport).

Dir sincerament que amb això de les noves tecnologies sóc bastant nul·la. Mai a l'escola les vaig utilitzar o sí, mínimament i amb això del blog puc dir que sé que em costarà ja que no hi estic acostumada. És el futur i com a mestres però també com a persones hem de saber fer funcionar totes aquests avenços tecnològics i per això intentaré esforçar-me i aconseguir d'aquesta manera millorar aquesta gran mancança que tinc en relació amb les TIC ( Noves tecnologies de la informació i la comunicació).

Som-hi!

<<< La tecnologia i el seu ús>>>

Hola!!!!

Personalment, penso que la tecnologia a arribat a un punt molt important i molt elevat dins les nostres vides encara que no podem oblidar que des de l'Edat de pedra ja n'hi havia!
En aquella època, la tecnologia es basava en les eines que els mateixos humans fabricaven per a caçar i obtenir aliments i així poder sobreviure, com el foc, les eines de pedra, les armes....

Tot això per sort ha anat canviant i ara la tecnologia la trobem per tot arreu i a l'abast de tothom. Així, tots aquests productes fan créixer la nostra economia i el propi benestar ja que....ara què faríem sense tecnologia??? Què faríem sense els nostres ordinadors...les nostre càmeres fotogràfiques...els telèfons...la ràdio o la televisió? Ens costaria eh!!!!

A part cal dir que s'ha fet molts avanços científics gràcies a la tecnologia ja que a mida que
aquesta avança, es pot experimentar més i més i d'aquesta manera anar adquirint més coneixements.

També podríem dir que aquest progrés tecnològic en el temps ha estat un dels principals factor del desenvolupament de les ciutats.

Per últim, l'ús que recordo jo de la tecnologia a l'escola és principalment de l'ordinador, amb tots aquells programes de word, excel, paint.... i fins hi tot a aprendre a fer programes per internet interectuant amb nois i noies d'altres escoles o jugant a una immensitat de jocs que et feien pensar i fins hi tot calcular! Quins records...